Ofensiva de les Ardenes

Aquest article tracta sobre l'offensiva de la Segona Guerra Mundial. Si cerqueu l'offensiva de la Primera Guerra Mundial, vegeu «Batalla de les Ardenes (1914)».

Offensiva de les Ardenes

Segona Guerra Mundial
Soldats americans de la 75ª Divisió fotografiats a les Ardenes durant la batalla.
Tipus	ofensiva militar
Data	16 de desembre de 1944 a 25 de gener del 1945
Període	Segona Guerra Mundial
Coordenades	50° 36′ N, 6° 06′ E / 50.6°N,6.1°E / 50.6; 6.1
Lloc	regió de les Ardenes, Bèlgica, Luxemburg i Alemanya resultat = Victòria aliada
Estat	Bèlgica
Bàndols
Estats Units Regne Unit Alemanya Nazi
Comandants
Dwight D. Eisenhower Omar Bradley George Patton Bernard L. Montgomery Walther Model Gerd von Rundstedt Hasso von Manteuffel Sepp Dietrich
Forces
uns 83.000 homes, 242 tancs Shermans, 182 destructors de tancs i 394 peces d'artilleria uns 200.000 homes, 5 divisions blindades, 12 divisions d'infanteria, uns 500 tancs i 1.900 canons i Nebelwerfers
Baixes
Americans: 89.987 baixes (19.276 morts) 23.554 capturats o presoners, 47.49. ferits) Britànics: 200 morts, 1.400 ferits i desapareguts 84.834 baixes (15.652 morts, 27.582 capturats o desapareguts, 41.600 ferits)

L'Ofensiva de les Ardenes,^[1] anomenada Unternehmen Wacht am Rhein («Operació vigilància del Rin») per la Wehrmacht i coneguda popularment en anglès com a Battle of the Bulge («Batalla del sortint»), s'inicià el 16 de desembre de 1944. Wacht am Rheim va ser recolzada per diverses operacions subordinades com Bodenplatte, Greif, i Währung. L'objectiu alemany d'aquestes operacions era trencar la línia anglo-americana pel mig, capturant Anvers (Bèlgica), i procedint a l'encerclament i destrucció de quatre exèrcits aliats, forçant als aliats occidentals per negociar un tractat de pau amb les Potències de l'Eix.

L'Ofensiva de les Ardenes va ser planejada en un secret total, gairebé en un silenci radiofònic total. Si bé, el Tercer Exèrcit dels Estats Units preveia una gran ofensiva alemanya, l'atac aconseguí sorprendre a tothom. A la sorpresa s'afegí la confiança aliada, la seva preocupació amb els seus propis plans ofensius, un pobre reconeixement aeri i la relativa manca de contacte de combat a la zona del Primer Exèrcit americà. Gairebé s'aconseguí una sorpresa total contra una feble secció de la línia dels aliats durant l'atac, quan les poderoses forces aèries aliades havien de quedar-se a terra pel mal temps. La "protuberància" va ser els sortints que els alemanys van posar a la línia aliada en avançar, com es veu als mapes dels diaris de l'època.

La majoria de les víctimes americanes succeïren els 3 primers dies de la batalla, quan dos dels tres regiments la 106a Divisió d'Infanteria dels Estats Units van ser forçats a rendir-se. La Batalla de les Ardenes va ser la batalla més sagnant que les forces americanes van participar en la Segona Guerra Mundial; els 19.000 americans morts no van ser superats en cap altra campanya. Per a l'exèrcit americà, la batalla involucrà al màxim de tropes que s'enfrontaren en cap altre combat abans. Al final, els objectius alemanys no es van arribar a acomplir. Davant de la desfeta, moltes unitats alemanyes experimentades van quedar severament mancades d'homes i equipament, mentre que els supervivents es retiraven cap a les defenses de la Línia Sigfrid.